Quelcom més sobre el flamenc: història, màgia i “duende”

El conferenciant, Josep Lluis Garcia Cañadas ha desenvolupant el tema amb rigor i amb la extensió que li ha permès el limitat temps d’exposició remarcant la hibridació i amalgama dels orígens del flamenc a partir de les aportacions dels sefardites, àrabs, gitanos i d’altres que es van produir a Andalusia, Múrcia i Extremadura. Ha sigut tema d’interès que han tractat en Blas Infante, Manuel de Falla i Federico Garcia Lorca entre d’altres. Les fórmules expressives són el “cante”, “el baile”, el “toque” i la “poesia” sense perdre de vista el teatre. Ha dibuixat cert paralelisme amb la música de Jazz en quan a mestissatge musical i ha remarcat que en el camp del flamenc no hi ha veritats absolutes al ser un estil d’innegable base popular que neix del dolor expressat amb art. El caràcter complexe, universal, sensual i sentimental li ha fet merèixer el reconeixement de Patrimoni Immaterial de la Humanitat com ho és el Cant de la Sibil·la, la Patum de Berga o els Castellers .Actualment existeixen nuclis flamencs a reu del mon: França, Sudamèrica, Japó, etc i a la nostre terra tenim en Blas Maqueda, Linares, Manolo Molina i els mes coneguts Duquende, Miguel Poveda, Maite Martín, Silvia Pérez Cruz. Molt recomanable una visita al següent enllaç:

Publicat a Uncategorized @ca

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.